Background

Presa de consciència

Roberto Faenza; Sosté Pereira


Pereira acudeix a la cita que ha concertat amb Francesco Monteiro Rossi, a la sala de ball popular. Li ha agradat la tesina que l’han publicat al diari i vol contractar-lo per escriure, de manera imparcial, necrològiques sol•licitades.
El jove es dedica a cantar per tal d’obtenir algun diner i la presentació que li fan, ajuda al  periodista a qüestionar-se sobre la seva militància política.

Adaptació de la novel•la homònima, de l’escriptor italià, Antonio Tabucchi. 
Es va muntar una sòlida coproducció entre Itàlia, Portugal i França i s'encarregà la direcció a Roberto Faenza, que a més va escriure el guió en col•laboració amb Sergio Vecchio i l’escriptor. 

La trajectòria cinematogràfica anterior de Roberto faena, era molt feble i no semblava el realitzador adequat per a un projecte tan complexe. No obstant això, va aconseguir una perfecta transposició d'imatges

Es va rodar íntegrament a Portugal, amb una ambientació molt cuidada. 
La imatge fílmica permet a l'espectador entrar en el misteri d'un itinerari existencial i iniciàtic. És més realista que la imatge poètica, perquè inclou més elements dins d'un fotograma. En el cas de la novel•la, l’espai pot ser descrit només amb unes pinzellades aproximades. La resta quedar obert a la fantasia i a la sensibilitat del lector.

L’idioma emprat, va ser  l’italià.

La trama transcorre, durant la dictadura de Salazar a Portugal, la Guerra Civil Espanyola i l'arribada del Feixisme a Itàlia i Alemanya, amb el ritme pausat que requereix l'evolució espiritual i sentimental del protagonista.

La "veu en off" que inicia la cinta, amb el recurrent "sosté Pereira", agermana el film i la novel•la a més d'aportar llum a la introspecció psicològica del personatge.

Afronta la narració des d'una perspectiva tragicòmica, recolzant-se en la interpretació extraordinària de l’actor, Marcello Mastroianni.
Una interpretació plena de matisos, que culmina en una mirada on s'entrellacen les contradiccions i angoixes del personatge, fins a mostrar els ulls sorpresos o espantats de la innocència.
L’actor, va morir tot just un mes desprès de l’estrena.

No es pot deixar a banda el grup d'actors europeus que l'acompanyen de manera notable: El francès Daniel Auteuil (doctor del balneari que freqüenta Pereira); La italiana Nicoletta Braschi (Marta); l'italià Stefano Dionisi (el revolucionari Monteiro Rossi); ell portuguès Joaquim de Almeida (el cambrer Manuel).

Els símbols del règim feixista són presents en tota la pel•lícula en escenaris i moments concrets: La porteria (Representa el poble) 
La casa de Pereira (Lloc tranquil, on són presents les tradicions i enyorances de Pereira. 
El bar l’Orquídia (La realitat del que passa mitjançant el que explica un cambrer) 
La redacció del diari (Lloc on Pereira escriu i el percep com si fos contrari al règim, encara que no ho sigui) 
El balneari (Quan el protagonista hi viatja, un dels personatges mina la resistència del periodista a actuar contra els esdeveniments, tot aparcant el silenci). (Les converses amb un doctor indueixen a la reflexió)
El ball popular i el cinema (mitjans propagandístics, utilitzats per fer conèixer la veritat o per mentir) 
L’església (Lloc sagrat on, contràriament al que es podria pensar, el sacerdot actua en contra de la resolució del Vaticà de donar suport al general Franco)
El mirall (Vehicle del record)

La presa de consciència i l’ulterior compromís, ha estat un tema utilitzat en diverses pel•lícules, amb diferents prismes. La primera va ser: Il Generale della Rovere, de Roberto Rosellini.

La banda sonora la va composar Ennio Morricone, de manera molt suggerent i en consonància amb l'esperit de la història.

La cançó A brisa do coraçao, està interpretada per la cantant de Fado, Dulce Pontes, a la qual va conèixer el compositor en el rodatge d’aquesta pel•lícula. Posteriorment van treballar plegats l’any 2003, en l’edició d’un CD, on van recollir temes de diverses bandes sonores.


Categories: , Share